Si seguim amb la inèrcia de perdre partit rera partit patirem per mantenir la categoria. Després de fer dos grans partits contra el primer i el segon de la classificació ( tot i perdre per 1 gol ) ahir vam tornar a perdre per culpa de 5 minuts "tontos" on d'anar 1-0 vam passar a un 1-4 al marcador. El Noia va basar el seu joc en el contraatac i així van arribar quasi tots els gols. A mitja part el 1-6 ja deia que la cosa estava difícil i si a sobre el seu porter ho para tot ja n'hi ha per agafar i dir prou. En fi, adeu a les opcions de arribar a les finals i prou feina tindrem si seguim amb aquesta ratxa. De moment 10 partits, 5 victòries seguides i 5 derrotes seguides.
Quin gran partit vam fer ! Tornar al Palau sempre fa il·lusió però si a sobre jugues de coña que més es pot demanar?
Abans de res, a l'arribar al Palau hi havia les Cheerleader del Barça fent la sesió de fotos i per tant no va fer falta calentar gaire. Un cop assignat el vestuari del basquet i que montéssin la pista ja que encara hi havia les canastes del basquet del partit de dijous vam sortir a calentar a la pista on a tots, de ben petits, sempre voliem jugar. El partit va començar amb molta igualtat i un gol de Marc Amorós a mitjans de la primera part el vam saber mantenir fins al descans a base d'un gran partit en defensa. A la segona el Barça va sortir en tromba i si et despistaves et fotien una jugada a tres bande que ni el Paul Newman a la película del Buscavidas. La conseqüència va ser l'empat a 1 al marcador. Sense nervis i seguint fent el nostre joc, el M. Montardit va colocar en un contraatac la bola a l'escaire de la porteria del Tino Martinez i per tant 1 a 2 al marcador. Vam seguir jugant a la nostra i amb del que podia ser el 1-3 ( el Tino me la va treure amb les rodes del patí quan la bola ja entrava) al marcador es va convertir en un contraatac de 3 contra el Fermí que res va poder fer i el 2-2 es va posar al marcador ( imaginari perque no el van endollar ). Vam seguir igual però a l'arribar a les 10 faltes es van adelantar al marcador a falta de 7 minuts. Llavors va arribar el 4-2 i al últim segon el 4-3 que ja va ser definitiu. En fi, 4 derrotes seguides però les 2 últimes jugant a un gran nivell contra el primer i el segon classificat i perdent només per la mínima. Ara a refernos en els útims 3 partits de la primera volta: Cerdanyola, Mollet A i Voltregà esperant el partit pendent contra el Ripollet.
Les sabates d'alguns a joc amb el terra. El passadís dels vestuaris. La pista des de abaix. La pista des de d'alt. Descomunal !!
No es el Carrefour, és el parking del pavelló !!
Gran partit el jugat ahir a Blanes, dels que creen afició i que tot i perdre vam tenir al Cuatro Vientos contra les cordes durant molts minuts del partit.
Després de la devacle contra el Mollet i l’Horta ahir vam tornar a casa sense cap punt però amb el nivell de joc que vam demostrar ahir, amb l’actitud de tots els companys i la bona feina en defensa ens fa ser optimistes de cara al futur. Perdre contra el Mollet B, el Cuatro Vientos i el proper partir de divendres contra el Barça a casa entrava en els pronòstics del primer any a la lliga “A” de veterans ( sense desmerèixer l’Horta que va jugar un gran partit contra nosaltres ).
Però abans d’entrar en detalls, farem un breu resum del que ahir vam veure a Blanes: el referent Europeu en instal·lacions esportives a Europa. Blanes, amb 40.000 habitants i un pressupost proper als 60 M d’euros l’any es va gastar un 50% del pressupost en aquesta instal·lació esportiva, és a dir, 30 M d’euros. En varis programes de TV ha sortit aquesta obra faraónica com a exemple del “despilfarro” econòmic d’aquest país, i de rebot som la resta de ciutadans “honrats” els que de forma indirecta hem de pagar aquesta excesos.
Només arribar ja ens vam donar compte que allò era paranormal ja que el aparcament ( gratuït fins nou avís ) era tipus centre comercial ( no es veia on acabava !). Des de l’aparcament un ascensor et puja a la planta on hagis d’anar: vestíbul-cafeteria, vestuaris i per últim a les pistes ( groga, verda, blava.....) Brutal ! i per rematar-ho ens van donar el vestuari núm. 19 !!! i nosaltres que només demanem 4 columnes i un troç gran d'uralita per tapar la pista al Congrés.........En fi, si un dia aneu a Blanes, apropeu-vos-hi que val la pena.
El partit, ara si, jugat de tu a tu. Jugadors d’uns 40 anys amb excepció del mític Joan Ayats que tot i l’edat se li pot aplicar allò de “quien tuvo retuvo”. Es van avançar els locals a mitjans de la primera part en un contraatac acabat amb un tir de cullera ras però abans d’arribar al descans el M. Montardit va fer una de les seves jugades ficant la bola a l’escaire de la porteria local. Vam jugar una primera part molt intensa, però no menys que la segona. Ens vam avançar amb un gol del J. Rubio però això no va fer que ens relaxéssim, al contrari. La porta treia fum de tants canvis que vam fer a la segona part. Ens vam deixar la pell, i només un gol local de xut extern va fer que els locals empatéssin el partit. Amb el 2-2 al marcador, l’árbitre no va voler pitar una bola que va anar alta i el rebot el va recollir el Joan Ayats per ficar el 2-3 al marcador. Vam seguir lluitant i a l’últim minut un penal a favor ens va donar la possibilitat d’empatar, però el porter va parar el penal i el posterior remat del M. Amorós. Derrota amb bon sabor de boca.
De la pista al vestidor a disfrutar de les dutxes amb 9 sortidors, quasi una per cadascun ! i del posterior sopar de germanor amb l’equip local en un bar d’entrepans d’autor. Divendres ve el Barça, i esperem que el factor pista ens ajudi ( suposem que tots ells no juguen en una pista descoberta des que eren alevins, no? jeje )
Ojito amb el primer de l'esquerra. En el Valencia de futbol també hi juga actualment un "soldado". Els patins, les genolleres, el "parquet"........ Porter amb 2 coll..... jugaven sense casc !! Ja diuen que per ser porter s'ha d'estar sonat !! i que dir de les mítiques porteries de fusta. Raro que no les venguin al Ikea !! La roba a la postguerra era la que era, no hi havia per més. No busqueu el casc del porter. No en duien... i per acabar, de l'hort a la pista. Mireu el segon per la dreta !!! porta boina !!
Avui en dia a internet ho trobes tot i mireu fins on he arribat, fins als avantpassats nostres. Tot i que el hoquei es prácticament un esport català i que mica a mica es va instaurant a la resta del Estat Espanyol amb compta-gotes, les fotos d'aquest post delaten que a Burgos també jugaven a hoquei en l'época dels nostres avis. Adjunto link per si en voleu veure més: www.clubpatinburgos.com
Aquesta foto és d'ahir, però si hi posem una del mític Ledesma segur que no hi ha difèrencia. Les mítiques guixetes. El Sergio Gallego anava tant rápid que va sortir borrós. L'Horta tancat en defensa. Dins el quadre no corria l'aire ! Els dos equips després del partit.
Amarg retorn a la U.E. Horta on vam jugar varis components de l’equip. En el meu cas feia 24 anys que no tornava a la pista de l’Horta ja que amb els altres equips que vaig jugar mai ens va tocar anar-hi. El primer que vam veure és el macro-gimnás que han aixecat on abans hi havia la pista descoberta i la pista de frontó. Impresionant ja que no s’entra per on s’entrava abans. Això si, al passar el gimnàs i sortir per la porta d’emergència vam entrar al passat (rotllo cuèntame). De la modernitat vam passar a l’escenari on de petits alguns vam començar a patinar, amb aquell terra que porta a les escales en que el patins patien igual que una bicicleta als trams d’adoquins de la Paris-Rubaix, on les guixetes de sota l’escala que vam estrenar la nostra generació encara hi éren ( a mi em van robar un cop les espillineres Skater de color negre ) i el rellotge de la pista esportiva estava parat ( no sabem desde quan ). La pista, valles, rellotge,etc... tot estaba igual. Només han canviat les porteries que quan jo vaig marxar encara eren les de fusta !
Tornant al partit, després del correctiu al camp del Mollet i del partit pendent contra el Barça, ahir s’havia de guanyar per seguir aspirant a la classificació per la Final Four però aquest any els resultats a la lliga “A” estan plens de sorpreses y ahir l’Horta va jugar un partidás. Equip defensant en quadre molt tancat i sortint a la contra amb un Alex Gallego molt ràpid en atac que ens va pillar descolocats en tot moment.A la mitja part vam arribar amb 3 a 0 al marcador però les sensacions eren que ahir no teníem el dia. A part de jugar malament, el seu porter ho va parar tot menys el penal marcat per el Willy i la moral va anar decaient a mesura que passaven el minuts. Així doncs ara toca posar-se les piles i aixecar la moral que la lliga és llarga i hi haurà més sorpreses, això segur. Si res no canvia ja no toca jugar fins el “Viernes 13” de gener en que rebem el Ripollet A. Per tant, desitjem un bon Nadal i bona entrada d’any als lectors del bloc. Ens veiem al 2012.
No es veu molt clar qui és qui. A veure si comprem una càmara entre tots, jeje
A la primera part, la banqueta "no ho veia clar".
Primer part desastrosa..........
En defesa, fatal !!
El Mikki Lapedriza va colaborar en l'arbitratge.
A falta de 3 components, aquest és l'equip de la temporada 2011-2012.
El marcador no reflexa el que vam patir ahir per guanyar ja que a la mitja part perdiem 2-3 ja que va ser la pitjor part que hem jugat en tot l'any. Vam defensar de pena però vam poder aguantar el vendeval del St. Celoni. A la segona part, va venir el jugador del futur, el David Senserrich que amb un hat-trick impresionant va donar la volta al marcador i només llavors vam jugar amb més tranquilitat. És per això que es mereix el títol de M.V.P. del partit. La segona part, més centrats va fer que féssim un parcial de 6-0 amb doble parada espectàcular del Marc Palomo a finals de partit. En fi, tornem a dormir colíders a l'espera de la visita al Mollet B la setmana vinent i el partit a casa contra el Barça, que ens farán baixar del pedestal.
Així estem: abocats a l'abisme......
