EL RETORN DE LES VELLES GLÒRIES

EL RETORN DE LES VELLES GLÒRIES



dimarts, 17 de gener de 2012

CUATRO VIENTOS 3 - CONGRÉS 2

Les sabates d'alguns a joc amb el terra.
El passadís dels vestuaris.
La pista des de abaix.
La pista des de d'alt.
Descomunal !!

No es el Carrefour, és el parking del pavelló !!

Gran partit el jugat ahir a Blanes, dels que creen afició i que tot i perdre vam tenir al Cuatro Vientos contra les cordes durant molts minuts del partit.

Després de la devacle contra el Mollet i l’Horta ahir vam tornar a casa sense cap punt però amb el nivell de joc que vam demostrar ahir, amb l’actitud de tots els companys i la bona feina en defensa ens fa ser optimistes de cara al futur. Perdre contra el Mollet B, el Cuatro Vientos i el proper partir de divendres contra el Barça a casa entrava en els pronòstics del primer any a la lliga “A” de veterans ( sense desmerèixer l’Horta que va jugar un gran partit contra nosaltres ).

Però abans d’entrar en detalls, farem un breu resum del que ahir vam veure a Blanes: el referent Europeu en instal·lacions esportives a Europa. Blanes, amb 40.000 habitants i un pressupost proper als 60 M d’euros l’any es va gastar un 50% del pressupost en aquesta instal·lació esportiva, és a dir, 30 M d’euros. En varis programes de TV ha sortit aquesta obra faraónica com a exemple del “despilfarro” econòmic d’aquest país, i de rebot som la resta de ciutadans “honrats” els que de forma indirecta hem de pagar aquesta excesos.

Només arribar ja ens vam donar compte que allò era paranormal ja que el aparcament ( gratuït fins nou avís ) era tipus centre comercial ( no es veia on acabava !). Des de l’aparcament un ascensor et puja a la planta on hagis d’anar: vestíbul-cafeteria, vestuaris i per últim a les pistes ( groga, verda, blava.....) Brutal ! i per rematar-ho ens van donar el vestuari núm. 19 !!! i nosaltres que només demanem 4 columnes i un troç gran d'uralita per tapar la pista al Congrés.........En fi, si un dia aneu a Blanes, apropeu-vos-hi que val la pena.

El partit, ara si, jugat de tu a tu. Jugadors d’uns 40 anys amb excepció del mític Joan Ayats que tot i l’edat se li pot aplicar allò de “quien tuvo retuvo”. Es van avançar els locals a mitjans de la primera part en un contraatac acabat amb un tir de cullera ras però abans d’arribar al descans el M. Montardit va fer una de les seves jugades ficant la bola a l’escaire de la porteria local. Vam jugar una primera part molt intensa, però no menys que la segona. Ens vam avançar amb un gol del J. Rubio però això no va fer que ens relaxéssim, al contrari. La porta treia fum de tants canvis que vam fer a la segona part. Ens vam deixar la pell, i només un gol local de xut extern va fer que els locals empatéssin el partit. Amb el 2-2 al marcador, l’árbitre no va voler pitar una bola que va anar alta i el rebot el va recollir el Joan Ayats per ficar el 2-3 al marcador. Vam seguir lluitant i a l’últim minut un penal a favor ens va donar la possibilitat d’empatar, però el porter va parar el penal i el posterior remat del M. Amorós. Derrota amb bon sabor de boca.

De la pista al vestidor a disfrutar de les dutxes amb 9 sortidors, quasi una per cadascun ! i del posterior sopar de germanor amb l’equip local en un bar d’entrepans d’autor. Divendres ve el Barça, i esperem que el factor pista ens ajudi ( suposem que tots ells no juguen en una pista descoberta des que eren alevins, no? jeje )

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada