Ojito amb el primer de l'esquerra. En el Valencia de futbol també hi juga actualment un "soldado". Els patins, les genolleres, el "parquet"........ Porter amb 2 coll..... jugaven sense casc !! Ja diuen que per ser porter s'ha d'estar sonat !! i que dir de les mítiques porteries de fusta. Raro que no les venguin al Ikea !! La roba a la postguerra era la que era, no hi havia per més. No busqueu el casc del porter. No en duien... i per acabar, de l'hort a la pista. Mireu el segon per la dreta !!! porta boina !!
Avui en dia a internet ho trobes tot i mireu fins on he arribat, fins als avantpassats nostres. Tot i que el hoquei es prácticament un esport català i que mica a mica es va instaurant a la resta del Estat Espanyol amb compta-gotes, les fotos d'aquest post delaten que a Burgos també jugaven a hoquei en l'época dels nostres avis. Adjunto link per si en voleu veure més: www.clubpatinburgos.com
Aquesta foto és d'ahir, però si hi posem una del mític Ledesma segur que no hi ha difèrencia. Les mítiques guixetes. El Sergio Gallego anava tant rápid que va sortir borrós. L'Horta tancat en defensa. Dins el quadre no corria l'aire ! Els dos equips després del partit.
Amarg retorn a la U.E. Horta on vam jugar varis components de l’equip. En el meu cas feia 24 anys que no tornava a la pista de l’Horta ja que amb els altres equips que vaig jugar mai ens va tocar anar-hi. El primer que vam veure és el macro-gimnás que han aixecat on abans hi havia la pista descoberta i la pista de frontó. Impresionant ja que no s’entra per on s’entrava abans. Això si, al passar el gimnàs i sortir per la porta d’emergència vam entrar al passat (rotllo cuèntame). De la modernitat vam passar a l’escenari on de petits alguns vam començar a patinar, amb aquell terra que porta a les escales en que el patins patien igual que una bicicleta als trams d’adoquins de la Paris-Rubaix, on les guixetes de sota l’escala que vam estrenar la nostra generació encara hi éren ( a mi em van robar un cop les espillineres Skater de color negre ) i el rellotge de la pista esportiva estava parat ( no sabem desde quan ). La pista, valles, rellotge,etc... tot estaba igual. Només han canviat les porteries que quan jo vaig marxar encara eren les de fusta !
Tornant al partit, després del correctiu al camp del Mollet i del partit pendent contra el Barça, ahir s’havia de guanyar per seguir aspirant a la classificació per la Final Four però aquest any els resultats a la lliga “A” estan plens de sorpreses y ahir l’Horta va jugar un partidás. Equip defensant en quadre molt tancat i sortint a la contra amb un Alex Gallego molt ràpid en atac que ens va pillar descolocats en tot moment.A la mitja part vam arribar amb 3 a 0 al marcador però les sensacions eren que ahir no teníem el dia. A part de jugar malament, el seu porter ho va parar tot menys el penal marcat per el Willy i la moral va anar decaient a mesura que passaven el minuts. Així doncs ara toca posar-se les piles i aixecar la moral que la lliga és llarga i hi haurà més sorpreses, això segur. Si res no canvia ja no toca jugar fins el “Viernes 13” de gener en que rebem el Ripollet A. Per tant, desitjem un bon Nadal i bona entrada d’any als lectors del bloc. Ens veiem al 2012.
No es veu molt clar qui és qui. A veure si comprem una càmara entre tots, jeje
A la primera part, la banqueta "no ho veia clar".
Primer part desastrosa..........
En defesa, fatal !!
El Mikki Lapedriza va colaborar en l'arbitratge.
A falta de 3 components, aquest és l'equip de la temporada 2011-2012.
El marcador no reflexa el que vam patir ahir per guanyar ja que a la mitja part perdiem 2-3 ja que va ser la pitjor part que hem jugat en tot l'any. Vam defensar de pena però vam poder aguantar el vendeval del St. Celoni. A la segona part, va venir el jugador del futur, el David Senserrich que amb un hat-trick impresionant va donar la volta al marcador i només llavors vam jugar amb més tranquilitat. És per això que es mereix el títol de M.V.P. del partit. La segona part, més centrats va fer que féssim un parcial de 6-0 amb doble parada espectàcular del Marc Palomo a finals de partit. En fi, tornem a dormir colíders a l'espera de la visita al Mollet B la setmana vinent i el partit a casa contra el Barça, que ens farán baixar del pedestal.
Res millor que un bon sopar a la paradeta, després de que el Dallas no ens volgués servir.
Segon penal, parat amb molt estil per el M. Palomo.
Primer penal, gol. 0-1 al marcador.
Darrera la porteria la cosa no estava per fer-hi filigranes.
Una altre victòria on el resultat enganya el que es va veure a la pista. Contra un equip que només tenia un canvi ens va costar moltíssim que la bola toques la xarxa per la part de dins. A més, es van avançar els visitants amb un gol de penal i sort que en van fallar un altre al cap de poca estona. Partit molt igualat que va començar per la incidència de la ja "mítica" humitat al gol sud de la pista i que a decisió del árbitre es va haver de retallar una mica ( 3-4 metres ) la llargada de la pista ( millor, així vam córrer mensy ). Després d'aquesta victòria, ja en portem 4 i vàrem anar a dormir co-líders amb el Cuatro Vientos ( líders per gol average ), però sabent que en 3 setmanes tot pot canviar amb la visita a casa de ST. Celoni, Barça i la vistita al domicili del Mollet B.
El premi de la victòria: el sopar de germanor. MVP del partit amb el seu impresionant "rosco". Dins la teranyina de la defensa del Palafrugell. El gran capità Willy. El Sergi ho va donar tot. El Jordi ha estat un fitxatge de luxe.
Doncs si, una a altra victòria al sac. I a més de les que costen, d’aquelles en que s’ha de córrer fins l’últim segon i pateixes com un animal. Tot i el resultat, a la mitja part anàvem 0-2 i fins finals de la segona no vam rematar.
Tot i el llarg desplaçament que gràcies a la nova autovia es fa més ràpid vam fer un complet a la banqueta, 8 jugadors i el porter, en aquest cas un incommensurable Marc Palomo que es va dur el MVP del partit ( Millor Vell a Porteria).L'anècdota del partit la va protagonitzar el Willy, que el van trucar per tal que passés a recollir al porter local per l'àrea de servei de l'autopista ( Medas ). Que viu allà el porter ?
El partit, molt intens. Des de el primer minut no es va deixar de córrer, i sort que la banqueta estava ahir plena de gom a gom i no vam parar de fer canvis. El Palafrugell també tenia un “pleno al 8” i per tant la tàctica de cansar al rival ahir no valia per res. A més, també tenen la mitja d’edat similar a la nostra.
Als pocs minuts de començar, una gran jugada del Willy acaba en el 0-1 i a mitjans de la primera part el M.Montardit va fer el 0-2 d’un llançament a mitja distància. Per descansar una estona, tant a la primera com a la segona part, vam demanar el temps mort reglamentari. També a la primera part, el Palafrugell va errar un penal que va anar al pal de la porteria defensada per el M. Palomo.
A la segona part, si que vam patir. Sobre tot els primers 10 minuts on el Palafrugell ho va donar tot per remontar, però un gran M. Palomo va tenir ahir el seu dia de glòria. Ja passat aquest vendaval, un altre cop el M. Montardit i el Willy van fer el 0-3 i 0-4 respectivament. Tots dos equips vam arribar a les 10 faltes i tots dos vam fallar la falta directa.
Resumint, 3 de 3 i 9 punts a la saca. De moment no mirem cap més objectiu que la permanència ( uns 27 punts l’asseguren ) i segur que algun equip ens fotrà un rapapolvo que passarà a la història, però de moment “que nos quiten lo bailao”.
Divendres a casa contra el Girona HC, a veure que tal.
Treballada victòria ahir en una de les "catedrals" de l'hoquei català, la pista del Noia. Si treballada va ser la victòria contra el Vilafranca, ahir a més va ser un partit dur. Dur perque els dos equips van passar de les 10 faltes i sort vam tenir que el M. Palomo va parar la falta directa i un penal, mentre que nosaltres vam marcar els nostres. Destacar el paper de tot l'equip on gairebé no hi va haver cap errada greu però el fet de moure la banqueta cada 5 minuts feia que tots donéssim el 100% a la pista. Tot i començar perdent contra un equip que la feia rodar molt ràpid, vam remontar el 1-0 i ens vam colocar 1-3 a la mitja part. A la segona van retallar amb 2-3 però ràpid ens vam posar 2-4, 3-4 i finalment 3-6. Els dos últims gols van ser del M. Amorós ( penal i falta directa sinò recordo ) mereixent-se el M.V.P. del partit ( Millor Vell Patinant, com diria ell) per el seu Hat-Trick . Al final, tot i les incidències del partit, vam fer sopar de germanor a l'Ateneu amb els jugadors del Noia i és que el que passa a la pista es queda a la pista. Demà hi penjarem més fotos.
Qui ho havia de dir. Debut a la categoria reina de Veterans sense haver-nos calçat els patins des de la final del dia 19 de juny a St. Celoni, amb excepció del torneig de presentació del Congrés el dia 10 de setembre. Tot i això la moral estaba alta i vam saltar a la pista amb les ganes de sempre. A la porteria debutaba el Dani Camon, un autèntic mur. I de jugador debutaba el Jordi Rubio ocupant la plaça del Rodri, que aquest any ha decidit no seguir. Partit de tú a tú contra un equip més "veterà" però que la tocava molt i molt bé. La victòria va ser prou treballada ja que a la mitja part perdiem per 1 a 2 ( el seu segon gol encara no sabem com va ser - el Iker Jimenez de Cuarto Milenio ho està investigant ), però al començar la segona, el Willy i el M. Montardit li van donar la volta al marcador, seguits per el Jordi i el Sergi que van marcar dos gols practicament iguals ( dos cebellots des de la llarga distància ). En fi, bona victòria que ens fa pensar que aquest any, amb una mica més de ritme podrem se capaços de fer grans coses. Dimecres que ve ( quasi ve dijous ja que juguem a les 22.30 ) visitem un dels "temples" del Hoquei Patins, la pista del St. Sadurní de Noia. A por ellos !!!!!
Al final, vam celebrar el títol amb la típica rotllana que ha fet famosa el Guardiola.
Ja hem tornat. Després de l'èxit de la temporada anterior el passat dia 10 ens vam tornar a calçar el patins. Aquest cop per participar en el Trofeu que organitza el nostre club com a presentació dels equips. En el nostre cas, cap rival es va voler enfrentar contra nosaltres: ni Barça, ni Horta ni Ripollet van voler assistir al torneig. El Barça va participar ( guanyant, com no ) en el torneig de veterans de St. Celoni. Nosaltres, al final vam jugar contra un combinat ( des d'aquí moltes gràcies al components de l'equip ) amb la finalitat de començar a engrassar la maquinaria. Partit on vam poder veure les nostres mancances ja que no hem fet ni un sol entrenament però que vam solventar amb un 5 a 0. Aquest diumenge haviem de jugar contra el Biarritz, però també s'han rajat i és que com diu el M. Amorós, fins i tot a França ens tenen por. En fi, a veure si espabilem que la present temporada patirem de valent.
Vam celebrar la lliga amb un bon sopar a la Paradeta. Qui ho havia de dir ! El més veterá: 39 anyets ! Un possible nou fitxatge ! M. Amorós, bigolejador de la final.
Doncs si, ja hem tocat tots la copa, ens hem fet fotos, etc...........una copa que tothom volia guanyar però que paradoxalment ningú se la va voler endur a casa, i és que quan érem petits era la mare a qui li feien nosa les copes i ara és a la dona a qui li molesten. En fi, que se la va quedar l'Angel ( delegat ) que segurament en farà un bon ús. Es va parlar de l'any que ve, dels objectius, calendaris i possibles nous fitxatges dels que ja anirem informant al llarg de l'estiu o si més no, quan tornem a entrenar. Entrenar? no, no, nosaltres només fem "patxangues" !!!
Amb ràbia i motivació. Important gol del M. Amorós...!
Els dos finalistes que l'any que ve jugarán a la categoria d'or.
Dissabte, a St. Celoni ens vam coronar com a campions de la Lliga Veterans B amb una treballada victòria a St. Celoni contra el St. Celoni. Si senyor, guanyant al camp del contrari. En breu tindrem les fotos i crónica del partit. Hem guanyat i hem pujat al grup A "a lo grande" !!!!
Tot i començar perdent, el fet de jugar un partit seriós ( un a l'any ja va bé )es va arribar a la mijta part amb empat a 1, gràcies a un gol del M. Amorós. Ja a la segona, el gran M. Montardit va resoldre magistralment una Falta Directa per tal de colocar el 1-2 al marcador. Tot seguit,per rematar i assegurar el títol, un altre vegada el M. Amorós va ficar el 1-3 al marcador. El gran partit del M. Palomo a la porteria no feia perillar la victòria i només de penal van aconseguir retallar la distància al marcador (2-3), resultat que fou definitiu per portar la copa a les vitrines del nostre club.
Foto denúncia: necessitem un "plan renove" pels patins. A veure si la Generalitat s'estira una mica.
El Marc va acabar fos.........
Palomo in action !!!
No hi va haver manera de ficar-li el peto.
De nit s'ha de jugar amb elements reflectants.
El Willy fent la cucaracha.
Últim partit de la lliga en espera del aplaçat amb el Ripollet B. Havía de ser, segons la classificació un partit plàcid, però vam tornar a jugar de forma tonta ( i no ho diem per el gol que ens van fer desde quasi el punt de penal de l'àrea visitant ). Vam començar jugant més o meny bé fins marcar el 1-0 que va ser el resultat fins que als 12 minuts vam fer un triple canvi, i amb dues jugades de llibre, ens vam colocar 3-0 al marcador. La Salle va reduir distàncies i la primera part va acabar amb un 4-1 a favor. La segona, vam seguir amb la tonteria i el parcial va ser el mateix que a la primera part, però com hem dit abans, ens van fer un gol des de moooolt lluny.
Si abans d'ahir arribem a jugar com ahir, no ens imaginem quin resultat hauriem tret contra el Vilanova, però bé, ja està tot fet i ara a esperar les dates de la Final Four Veterans "B". De res servirà arribar-hi si no aconseguim pujar de categoría.
Els patins, les genolleres, el "parquet"........
Porter amb 2 coll..... jugaven sense casc !! Ja diuen que per ser porter s'ha d'estar sonat !!
i que dir de les mítiques porteries de fusta. Raro que no les venguin al Ikea !!
La roba a la postguerra era la que era, no hi havia per més.
No busqueu el casc del porter. No en duien...
i per acabar, de l'hort a la pista. Mireu el segon per la dreta !!! porta boina !!
